Qui ha robat el Nadal?
Hi ha moments en el curs acadèmic on l’estudiant ha de
treballar més que mai. Potser no tothom s’ho imagina i és clar que cadascú ho
viu de manera diferent. Però, com ens han explicat els universitaris: quan arriba el Nadal, arriba el moment de
tancar-se a casa per superar els exàmens i treballs a entregar a la tornada.
Qui ha robat el Nadal a
aquests pobres estudiants? Pocs saben el motiu d'aquest tipus de pla d'estudis...
El calendari acadèmic general de tota la Universitat
l’aprova el Consell de Govern de la UAB, però el calendari propi de cada centre
pot tenir petites variacions. Aquest curs 2017/18, en concret, el primer
període d’activitat docent acaba el 2 de febrer, fixa com a període no hàbil
els dies des del 27 de desembre fins al 5 de gener i el segon període
d’activitat docent comença el 12 de febrer.
 |
| UAB |
El reglament marc de facultats i escoles universitàries,
departaments i instituts universitaris d’investigació i centres de recerca
propis determina en el seu article 1 que cada facultat ha d’organitzar els
ensenyaments i els processos acadèmics, administratius i de gestió que
condueixen a l’obtenció de títols universitaris. Per tant, cada facultat ha de
regular el seu període lectiu.
Però, tota aquesta organització va començar amb el procés
Bolonia, al 1999, que tenia el principal objectiu de generar un sistema més
compatible i coherent per a l’educació superior europea. Entre els seus
principals matisos trobem:
- La creació d’un sistema de títols
acadèmics compatibles a tota Europa,
- Un sistema basat en dos cicles,
- Uns nivells de qualitat
mínims,
- La garantia de mobilitat
estudiantil...
i tot això es va fer possible a partir de la creació de
l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), iniciat el 2010.
Llavors, l’actual sistema universitari es va implantar amb
una nova unitat de mesura acadèmica: el sistema de crèdits, coneguts com ECTS
(Sistema Europeu de Transferència de Crèdits). A Espanya es va optar per la
modalitat de 240 crèdits (4 anys) on no només estaven incloses les hores de
classe, sinó també el treball de l’alumne en treballs, seminaris i hores d’estudi
necessàries per superar les avaluacions. Per tant, cada crèdit es correspon amb
una franja entre 25 i 39 hores setmanals.
Tal com el ministeri d’educació va explicar, l’objectiu d’aquesta
forma d’ensenyament busca un treball més autònom i continuat, pel que planteja
més treball a fora de les aules. De la mateixa manera, l’EEES preveia un canvi
en el calendari acadèmic, que abans es dividia en quadrimestres: ara el curs s’estructura
en dos semestres, de 20 setmanes cadascu, avançant les convocatòries respecte
el model anterior.